Hoy he escuchado una nueva adaptación de filferro, grupo que me encanta. La canción me parece genial, pero el texto que acompaña el vídeo, más todavía. Lo comparto con vosotros a continuación:
La victòria és i ha de ser per aquells que tinguin la gosadia de demanar-la amb la força i la fermesa necessàries però sobretot amb la temprança per aguantar el somriure fins que aquesta no arribi. S'amaga darrere cada gota de suor, sota l'arbre on pares i descanses perquè ja no pots més, en el somriure després de fracassar quan ja saps que avui potser no, però demà o d'aquí molt tornaràs estar a punt per seguir, per donar el millor de tu mateix. Perquè aquesta és la victòria que reclamen els que no els calen perdedors per sentir-se guanyadors, la que que es vesteix d'humilitat, en un camí de consciència i avança a plena llum del dia, amb pas sincer i caminar valent, a la recerca de la generació dels impossibles, aquells que no es ruboritzen per dir en veu alta que volen canviar el món, sabedors que són també la generació dels que han vingut per vèncer.
La victoria es y debe ser para aquellos que tengan la osadía de pedirla con la fuerza y la firmeza necesarias pero sobre todo, con la templanza para aguantar la sonrisa hasta que la victoria llegue. Se esconde detrás de cada gota de sudor, bajo el árbol donde paras y descansas porque ya no puedes más, en la sonrisa después de fracasar cuando sabes que hoy puede que no, pero mañana o más pronto que tarde volverás a estar preparado para seguir, para dar lo mejor de ti mismo. Porque esta es la victoria que reclaman aquellos que no necesitan perdedores para sentirse ganadores, la que se viste de humildad, en un camino de conciencia y avanza a plena luz del día, con paso sincero y caminar valiente, a la búsqueda de la generación de los imposibles, aquellos que no se ruborizan por decir en voz alta que quieren cambiar el mundo, sabedores de que son también la generación de los que han venido para vencer.
Sento el crit que em torna als carrers
m’he pres un temps per comprendre’m.
Un cop més, m’he posat dempeus
sé que sobreviuré.
Passa sovint i no te n'adones
vens la passió per la glòria
El somnis són l’única lluita
Que val la pena guanyar, com quan
Tanques els ulls i saltes sense pensar
damunt les pors a cada repte
sobrevivint a qui et doni per perdut
perquè saps que en el fons has vingut
per vèncer.
Aguantaré sota el sol més roent
Tinc tanta fam, tantes ganes
preneu-me els drets i jo prendre els carrers
no podran fer-hi res
Ascendint vaig directe al cim
Donant-ho tot vaig tenir Glòria
Si he fet camí arribant fins aquí
Ja no m’aturaré.
Tanca els ulls és el moment de saltar
damunt les pors a cada repte
sobreviurem a qui ens doni per perduts
i sentiran quan ens vegin passar
que hem vingut per vèncer.
Com quan
Tanques els ulls i saltes sense pensar
damunt les pors a cada repte
sobrevivint a qui et doni per perdut
perquè saps que en el fons has vingut
per vèncer.
Escolta el crit per tornar els carrers
Pren el teu temps per comprendre
Posa’t dempeus perquè sobreviuràs
Ets aquí per vèncer
No hay comentarios:
Publicar un comentario