Hoy he escuchado una nueva adaptación de filferro, grupo que me encanta. La canción me parece genial, pero el texto que acompaña el vídeo, más todavía. Lo comparto con vosotros a continuación:
La victòria és i ha de ser per aquells que tinguin la gosadia de demanar-la amb la força i la fermesa necessàries però sobretot amb la temprança per aguantar el somriure fins que aquesta no arribi. S'amaga darrere cada gota de suor, sota l'arbre on pares i descanses perquè ja no pots més, en el somriure després de fracassar quan ja saps que avui potser no, però demà o d'aquí molt tornaràs estar a punt per seguir, per donar el millor de tu mateix. Perquè aquesta és la victòria que reclamen els que no els calen perdedors per sentir-se guanyadors, la que que es vesteix d'humilitat, en un camí de consciència i avança a plena llum del dia, amb pas sincer i caminar valent, a la recerca de la generació dels impossibles, aquells que no es ruboritzen per dir en veu alta que volen canviar el món, sabedors que són també la generació dels que han vingut per vèncer.
La victoria es y debe ser para aquellos que tengan la osadía de pedirla con la fuerza y la firmeza necesarias pero sobre todo, con la templanza para aguantar la sonrisa hasta que la victoria llegue. Se esconde detrás de cada gota de sudor, bajo el árbol donde paras y descansas porque ya no puedes más, en la sonrisa después de fracasar cuando sabes que hoy puede que no, pero mañana o más pronto que tarde volverás a estar preparado para seguir, para dar lo mejor de ti mismo. Porque esta es la victoria que reclaman aquellos que no necesitan perdedores para sentirse ganadores, la que se viste de humildad, en un camino de conciencia y avanza a plena luz del día, con paso sincero y caminar valiente, a la búsqueda de la generación de los imposibles, aquellos que no se ruborizan por decir en voz alta que quieren cambiar el mundo, sabedores de que son también la generación de los que han venido para vencer.
Hi ha coses que només les pots canviar pensant, d'altres que només les pots canviar actuant, però les coses que simplement has d'assumir i que no pots canviar, són les que es treballen des del silenci.
