Silencis

Tres o quatre gotes delatant pluja de nit

filtren el sol per la finestra.

Guaito com reposes nua des dels peus del llit

amb un posat ple de tendresa.

Oh! Quantes nits

acaronant els teus dits febles.

Oh! Quants matins

com el que ara tinc,

tebi com un fil de roba.

Amagats de tanta gent que parla,

teixim certeses amb la mirada.

Som tan lluny d´aquell soroll salvatge,

que ens fem entendre sense paraules.

Dos o tres cabells mandrosos pinten els coixins

amb el color d´aquesta tarda.

Sento com camines pel so dolç del teu vestit

que entre les cuixes et delata.

Oh! Quants matins

entrellaçant-nos com de pedra.

Oh! Quantes nits

com la que ara tinc,

tèbia com la llum d´espelma.

Amagats de tantes veus estranyes,

amb els silencis omplim paisatges.

Allunyats d´aquell soroll tan aspre

ens fem entendre sense paraules.

Tres o quatre gotes delatant pluja de nit...