Gràcies, iaia

Hui parlaré de la meua iaia. I ho faré en la llengua que ella va aprendre primer, eixa llengua en la qual li parlava quan la veia a Xixona, a la residència on va passar els últims mesos de vida. Semblava que quan escoltava algú parlant en valencià viatjava a la infantesa i somreia.

En tinc tants, de records amb ella. Mai oblidaré els dies que vam passar junts veient "los negritos" com ella els cridava (en realitat, la sèrie es deia Cosas de casa), Mazinguer Z (els meus dibuixos favorits), l'Arguiñano en TVE o el programa Sabor a ti, que tant li agradava. També recorde quan em deia "Si alguien te molesta, tú dile que se vaya a volar el catxerulo".

No podré oblidar els estius que vaig viure amb ella, quan els meus pares havien de treballar i em portava tots els matins a desdejunar xurros amb xocolata. I com em deixava jugar amb les seues agulles de cosir...I el dinar, el sopar o el berenar? Quins entrepans!

És un goig molt gran haver pogut gaudir de la meua iaia, i també saber que ella va gaudir molt amb mi. Per tot allò que he experimentat i per tot allò que sé, ha sigut un exemple de generositat i de dedicació. Mai va demanar cap cosa. Mai s'ha oblidat d'atendre ningú, i sempre ha posat per davant els seus éssers estimats.

La darrera vegada que la vaig veure va "ballar" amb una cançó de Lola Flores, vaig emplenar-la a petons i com que ja no pronunciava paraula, em va dir "t'estime" agafant-me la mà i fent-m'hi un petó. 

I ara, encara que la seua pèrdua em dol, com és normal, estic content per dues coses: la primera és que ja no sofrirà més; la segona, que per fi s'ha retrobat amb el seu estimat, el meu iaio, a qui jo no vaig conèixer però de qui em va parlar moltíssim, sempre entre llàgrimes. 

Iaia, quina alegria saber que ja esteu junts, com en aquesta fotografia:

Pel que fa a mi, tractaré de seguir el teu llegat: amar, amar, amar, i després, amar.

T'estime moltíssim.